|
Recerca
 Torre
Cordier: el cim oblidat
panoràmica del sector occidental del massís de la Maladeta
amb la Torre Cordier
En
Tòfol Tobal (Centre Excursionista de Catalunya),
geògraf, i en Jordi Pons (Agrupació
Excursionista Talaia), tècnic en esports de
muntanya, varen presentar públicament el 29
d'Octubre de 2004, a les 10 del matí, la recerca
de la Torre Cordier, al Saló de Graus de la
Facultat de Geografia i Història de la Universitat
de Barcelona. El 29 d'abril de 2004, ja ho havien fet
a la Secció de Muntanya del Centre Excursionista
de Catalunya, i el el 18 de juny de 2004, a la sala
d'actes de l'Agrupació Excursionista Talaia,
mostrant el resultat del seu estudi iniciat l'any 2002.
Tot
i les exhaustives exploracions i ascensions realitzades
al llarg de dos segles, i la nombrosa bibliografia
existent sobre els pics de més de tres mil
metres als Pirineus, sembla que un cim perfectament
diferenciat resta anònim i gairebé oblidat
al vell mig de la gelera de la Maladeta Occidental.
Aquest
cim, amb aspecte de torre per tres costats, està
situada immediatament al sud del Dién de la
Maladeta (2.888 m), i només apareix en un mapa
dins el Vol. IV de la sèrie de M.Angulo (1998),
però
l'autor tampoc en fa cap referència ni descripció.
Sense denominació, ni indicacions de les seves
vies d'ascensió, tot fa suposar, que degut a
la seva posició avançada en front la
carena cimera, a cavall entre cotes més baixes
i els grans cims, ha estat passat per alt.
En
aquesta ocasió, i és força sorprenent,
no es tracta d'una petita punta de cresta d'identificació dubtosa,
si no d'un cim isolat, perfectament visible des de
La Besurta, que tothom pot haver vist en els recorreguts
tant freqüents al massís de la Maladeta.
La seva posició, al NW de l'esperó nord
del Pic Cordier (3.254 m), fa que provisionalment
en Tòfol Tobal i en Jordi Pons l'hagin denominat
justament com a "Torre Cordier", però més
li convindria un nom que reflectís la seva
isolada història: Torre de l’Oblit o
Torre del Olvido. Té una alçada de
3.011m segons les primeres mesures realitzades pels
dos ascensionistes amb altímetres, i de 3.050m
segons dades GPS.
Esmentar,
que els autors de la recerca no han tingut en cap
moment cap ànim de protagonisme, mai han parlat
d'incloure-la en cap de les polèmiques llistes
de tres-mils, ni tampoc han volgut entrar en discusions
sobre definicions de pics principals o secundaris.
 El
Maig de 2005 surt publicat el nou
mapa de Miguel Angulo "Aneto" de la
col·lecció: Mapas Pirenaicos de l'editorial
Sua > ISBN: 84-8216-195-4 a escala 1:15.000, on
apareix per primera vegada cartografiada la Torre
Cordier.
 El
Gener de 2006 surt publicat el nou mapa "Aneto
- Maladeta"
de l'editorial Alpina > ISBN:
84-8090-200-0, a escala 1:25.000, on surt per segona
vegada cartografiada la Torre Cordier.
Agraïrem
qualsevol notícia de tots aquells que hi hagin
pujat o coneguin informacions complementàries,
i que puguin completar la història de la Torre
Cordier, possiblement el darrer tres mil en aquestes
condicions de tots els Pirineus.
---oooOOOooo---
Ascensió a la Torre cordier per la via normal
Ascensió a la Torre Cordier per la via Pons-Solís
|