| Inici / Canáries / La Palma / Bejenado |
Ascensió al pic Bejenado
Titular
Ascensió al pic Bejenado des de La València (Illa de La Palma - Illes Canàries).
L'ascensió al pic Bejenado és la que té un caràcter més Pirenaic de tota l'illa de La Palma en tractar-se d'un cim ben aïllat i que suposa una de les millors talaies de l'illa.
Fitxa
Activitat: senderisme
Distància total recorreguda: 8,18 quilòmetres
Altitud mín: 1114 metres, màx: 1854 metres
Desnivell acum. pujant: 750 metres, baixant: 750 metres
Temps aproximat de pujada: 2:30h, de baixada: 1:30h
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
.JPG)
Accés
Iniciem l'ascensió a 1114 m d'alçada, a la carretera de La València LP-202, en un lloc ben indicat on comença una pista forestal a mà esquerra, en una petita esplanada on hi ha espai suficient per aparcar uns quants vehicles.
Descripció
Comencem a caminar per dita pista pujant suau vers el nord per entre un bosc immens de pi canari. La pista serpenteja resseguint els nombrosos barrancs que la pluja ha dibuixat al llarg dels anys al voltant del pic Bejenado.
Inicialment l'espessor del bosc ens tapa la vista, però de tant en tant en alguna corba pronunciada ja podem veure la vall d'Aridane sota nostre, el mar sempre present en una illa petita, i la Cumbre Vieja, la gran serralada de gairebé 2000 m d'alçària que divideix la part sud de la illa en dues parts, la vessant est i la oest ben diferenciades climatològicament.
Arribant a la primera cruïlla prenem la pista que continua a la nostra esquerra. Ara la pista serpenteja encara més en resseguir dos barrancs més marcats. El pendent és suau, el bosc grandiós, i l'ascensió es fa agradable tot passejant per la pista.
Quan som a uns 1250 m d'alçada ens trobem la pista barrada quan aquesta s'eixampla, i a la nostra dreta prenem un sender estret que enfila bosc amunt cap al nord. El pendent s'accentua considerablement i l'espessor del bosc ens continua amagant les vistes.
Una mica per dessota els 1400 m trobem una cruïlla amb un senyal que indica Petroglifo a mà dreta.
Seguim el senyal encuriosits, ara pel sender que planeja cap a l'est, fins trobar una reixa de ferro que protegeix uns Petroglifs (representacions gràfiques gravades en roques o pedres fetes per avantpassats prehistòrics).
Un cop vistos, reculem fins la darrera cruïlla i tornem a entomar el sender que ara puja més fort cap a l'oest. Quan som als 1600 m d'alçada arribem dalt la carena del pic Bejenado en un coll que és un gran balcó vers la Caldera de Taburiente, la gran formació que determina majoritàriament la forma d'aquesta illa, sobretot la part nord de la mateixa.
En trobem dins el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, una àrea protegida de naturalesa volcànica que es distingeix per la gran quantitat de recursos hídrics que posseeix, tant subterranis com superficials.
Aquesta àrea va ser declarada Parc Natural l'any 1954 i Reserva Mundial de la Biosfera l'any 2002. Actualment abasta una superfície de 46,9 km ², que al costat de la Zona Perifèrica de Protecció comprèn 59,56 km ²
El parc es troba al centre-nord de l'illa coincidint amb la formació geològica de la Caldera de Taburiente, de 7 km de d'eix màxim. La depressió que forma la Caldera es troba entre els 600 i els 900 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cresteria que forma el setge rocós que l'envolta arriba als 2424 metres en el punt més alt, l'anomenat Roque de los Muchachos, lloc on s'ubica l'Observatori Astronòmic Internacional, el més important de tot l'hemisferi nord. Aquest és el segon cim més alt de Canàries, després del Teide.
Un cop impressionats per la grbejenadoa d'aquesta gran caldera natural prosseguim la nostra marxa pel sender que continua vers l'oest i nord-oest més endavant. En les corbes que segueix el camí gaudim novament d'unes enormes vistes -ara encara més espectaculars- de la vall d'Aridane, el mar, i la Cumbre Vieja, o sigui de tota la part sud de l'illa. El sender segueix amb pendent sostingut per entre aquest gran bosc fins arribar al cim del pic Bejenado de 1854 m, un dels millors miradors d'aquesta illa.
Des del cim estant tenim la grandiosa Caldera de Taburiente al nord, amb un caiguda vertical d'uns 1000 metres de desnivell, i la vista de la resta de l'illa cap al sud. Si el dia és clar podem divisar perfectament les illes de Tenerife -amb l'inconfusible Teide-, la Gomera i el Hierro.
És un indret molt especial que invita a passar-si una bona estona mentre la vista recorre la grbejenadoa de la natura a tot el nostre voltant.
El retorn el fem seguint el mateix recorregut, gaudint ara més encara de les vistes de la vall d'Aridane i la Cumbre Vieja, i segons la meteorologia podem també veure l'espectacular “Mar de Nubes” que salta com una cascada per damunt de la Cumbre Nueva vers la part oest de l'illa.
Jordi Pons Corbella, juny de 2009
Inici | Titular | Pano 360º | Fitxa | Fotos | Accés | Descripció | Mapa