Zona: Pirineus Occidentals (Sector Munia)
Data: Juliol de l'any 2007
Punt de sortida: Font de Pietramula (1925m)
Cims assolits: La Munia (3134m), Pequeña Munia (3096m), Sierra Morena (3090m), Troumouse (3085m), Punta Aires (3027m)
Pirineistes: Josep Barot, Xesca Ribas, Jordi Pons

Cresta de Troumouse des de la collada de La Munia (2853m)

Fotos:

Descripció:
Pugem amb el cotxe per la pista des de Chisagües, que es troba en molt bon estat fins l'esplanada de la casa San Quilez (1680m), i segueix amb més inclinació i alguns trams només aptes per vehicles 4x4 fins la font de Pietramula (1925m), on la pista fa ona corba pronunciada a la dreta, i just abans hi ha un pla a l'esquerra vora el riu Real.

Just en la pronunciada corba de la pista, surt cap a l'oest un marcat sender. Avancem per prats en plena floració per camí planer, creuem el barranc del Clot de Los Gabachos, i continuem endavant cap al nord-oest. Tot d'una el camí gira cap al nord, i puja ara per un pendent fort i contingut amunt, sempre per prats en plena floració. Mentre anem guanyant alçada, darrera nostre apareixen les tres Marias d'Ordesa (que vistes des d'aquí són quatre), i més endavant les tres Sorores (que des d'aquí també es veu clarament que són quatre i no tres). Mentre anem pujant veiem davant nostre la pujada cap al pic Robiñera, i a la seva esquerra s'endevina el pas de la collada de Las Puertas. Abans del coll veiem clarament a la nostra dreta el sender que puja cap al pic Robiñera, però nosaltres seguim pujant, amb una bona clapa de neu al final, fins la collada de Las Puertas (2533m). Davant nostre veiem el pic de La Munia i els dos llacs de La Munia que tot just inicien la seva desglaciació anual. Acampem en un pla entre la collada i l'ivó Sud de La Munia amb el cel ben ras. (Temps parcial d'ascensió 01:35h).

A l'endemà ens desperta la llum solar al voltant de les 06:30h. El cel està emboirat, amb núvols canviats i rogencs a primera hora. Esmorzen tranquil·lament, i a les 07:30h comencem a caminar. Voregem pel marge est els dos ivons de La Munia fent un flanqueig suau per neu, i tirem amunt tot dret cap al coll de La Munia. EL pendent no és gaire fort, i anem alternant clapes de neu amb terreny pedregós. Sense cap problema arribem fàcilment a la collada de La Munia (2853m). Espectacular vista cap al vertical i feréstec circ de Troumouse, amb el cel que segueix canviant, però que es va aclarint de mica en mica. (Temps parcial d'ascensió 01:30h).

Ivons de La Munia i pic Robiñera vistos tot pujant a la collada de La Munia

Enfilem amunt cap a la cresta oest del pic de La Munia. Aquesta comença fàcil, i esdevé cada vegada més vertical i ampla, amb diverses opcions per on passar i fites múltiples. Nosaltres ens decantem inicialment pel vessant sud de la cresta, i després cap al centre quan arribem al famós Paso del Gato, una paret plana i molt llisa de més de 3 metres d'alçada que superem amb facilitat. La cresta segueix ara ja més estreta fort amunt fins l'avant cim de La Munia. Davant nostre ja veiem intermitentment el cim de La Munia, i darrera ressalten de manera impressionant la cara nord del Monte Perdido i el massís del Vignemale. La cresta es fa llarga amb pujades i baixades alternades, essent fàcil i entretinguda, fins que arribem al cim del pic de La Munia (3134m). (Temps parcial d'ascensió 01:30h).

Circ de Troumouse des del pic de La Munia (3134m)

Parada merescuda per gaudir de les vistes i recuperar forces. El cel segueix variable amb clarianes intermitents, i la temperatura es manté fresca. Mirant cap al nord - nord-est continua la impressionant cresta de Troumouse amb parets verticals per ambdós costats. Baixem decidits cap al nord-est, per cresta fàcil, fins al pic Pequeña Munia (3096m). (Temps parcial d'ascensió 00:20h).

Seguim crestejant cap al nord cap a l'ample coll (3032m), i endavant per una rampa en forma de trampolí fins al pic Sierra Morena (3090m). La Xesca es troba molt malament amb mareig i nàusees i la deixem descansant aquí. (Temps parcial d'ascensió 00:20h).

Fins aquí cap problema. Per baixar del Sierra Morena vers el nord ens equipem adequadament, i muntem un llarg ràpel de 40m. No hi ha cap reunió preparada, sinó només un cordino voltant una roca en la part superior, i un clau amb una baga uns metres més avall. Nosaltres muntem una reunió amb una cinta plana i aprofitant el cordino que ja hi ha, afegint-hi el maillón corresponent. Com que la corda que portem queda curta, al final ens queden 5 metres de desgrimpada compromesa fins al següent coll. Deixem la corda instal·lada per poder-nos autoassegurar en la tornada. Continuem ara per cresta fàcil fins al pic de Troumouse (3085m), que destaca per la gran piràmide de tubs metàl·lics que hi ha al mateix cim. (Temps parcial d'ascensió 00:30h).

Seguim per la cresta cap al nord. Pel vessant oest trobem un corriolet per on avancem ràpidament uns metres. Després seguim per una cresta entretinguda on costa trobar passos fàcils. Així arribem fins la Punta Aires (3027m). (Temps parcial d'ascensió 00:30h).

Des d'aquí veiem el pic Heid molt a prop, però per arribar-hi cal evitar una pala de neu perillosa, i ens resten ben bé 30 minuts més de cresta. Pensant en la Xesca que hem deixat sola i en mal estat, i també una mica cansats de cresta i de patis, decidim retornar per on havíem vingut.

Pic de La Munia des de la collada de La Munia (2853m)

A la tornada ens va molt bé la corda que havíem deixat al nord del pic Sierra Morena i que ens permet autoassegurar-nos amb el Tibloc. Arribant al coll ens retrobem amb la Xesca que segueix francament malament. Sense cobertura de mòbil en cap moment, i sense cap refugi proper ni camí alternatiu, retornem cap al pic de La Munia molt lentament i encordats. Continuem així fins al coll de La Munia, fent un ràpel al Paso del Gato, ja que la Xesca no està en condicions de fer desgrimpades compromeses. A partir del coll ja baixem una mica més ràpidament, i arribem a la nostra estimada tenda sense problemes, abans de les 9 del vespre. A l'endemà recollim els estris i tirem avall amb cel amenaçador.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---