Zona: Massís
de la Maladeta (Pirineus Aragonesos) Notes: Sortida d’esquí de muntanya als Pirineus Aragonesos, a un pic recentment introduït al Pirineisme, i que s’acaba d’incorporar a la cartografia més destacada (Angulo i Alpina). La Torre Cordier és un curiós mirador situat a la part superior de la glacera de la Maladeta entre els pics Cordier i el Dién de la Maladeta. Vàrem gaudir esquiant els 800m de descens, per amples pales amb neu de qualitat excel·lent. ---oooOOOooo--- > Fotos:
Descripció: A l’endemà ens llevem a les 5:30h, esmorzem, i agafem els cotxes fins la Besurta (1900m). Està a vessar de cotxes, moltíssima gent, i tots cap a l’Aneto és clar. Des d’aquí ja podem distingir la Torre Cordier cap al NO, i també la punteta de la teulada del refugi de la Renclusa. Dia serè amb algun núvol decoratiu, temperatura fresca, i vent encalmat. Carreguem els esquís a l’esquena, i són ja les 7:30h quan arrenquem a caminar. Pugem pel marcadíssim sender en direcció a la Renclusa formant una llarga filera de pirineistes amb complex de formiga. Trepitgem les primeres clapes de neu, i en gairebé 1 hora arribem a la Renclusa (2140m). Tornem a fixar la vista en el nostre objectiu, la Torre Cordier, que des d’aquí es torna a veure perfectament. Passat el refugi ens calcem els esquís, i fem els primers pendents cap a l’O, per una ampla canal que mena damunt l’ivó de Paderna. El grup es va estirant, doncs hi ha una gran diferència de nivell dins els diferents membres, i de tant en tant fem una parada per reagrupar-nos. Darrera nostre destaca l’ivó de Paderna, i més enllà els pics de Salbaguardia i de La Mina. Progressem sense problemes per amples pales pujant cap al N-NO seguint l’ampla carena que hi ha entre el barranc de la Maladeta i el barranc del Dién. Arribem a la font Oh Déus (2600m) on la neu tot just l’acaba de destapar, i on també tornem a veure clarament la Torre Cordier, ara ja molt més a prop nostre. Aprofitem per fer-hi una parada. Continuem pujant sempre en la mateixa direcció, enfilant tot dret com si anéssim cap a l’Esperó Cordier, per pendents ara més suaus. Estem ja damunt la glacera de la Maladeta que és com una gran pista d’esquí. Anem rodejant la Torre Cordier pel seu vessant E, mentre veiem com va canviant el seu aspecte. Pel N és una torre majestuosa, i per l’E s’assembla més al Dién de la Maladeta que té forma de punta que destaca suaument al mig de la glacera de la Maladeta. Arribant a prop de l’Esperó Cordier, tombem cap a l’O a buscar el coll de la Torre (3048m). Des d’aquí, sembla que hi hagi una passarel·la fins la torre, formada per una fina aresta de neu. L’Isaac i l’Alex que anaven més lleugers han aprofitat per pujar el pic Cordier mentre els demés anàvem arribant. Ara anem amb precaució cap a la torre per aquesta fina cornisa de neu fins la gran esplanada d’uns 20m de diàmetre que configura el cim de la Torre Cordier (3050m). Segueix fent fresca, tenim alguna ventada intermitent, i el cel mig ennuvolat ens deixa veure el sol a estones. Parada per descansar, menjar, jeure, beure, i veure la gran vista que mostra aquest excel·lent mirador. El descens fantàstic, amb neu primavera poc humida, per pales amples i suaus com si fos una gran pista vermella. Fins a l’ivó de Paderna 2240m són uns 800m de desnivell sense pausa, ni arbres, ni res que destorbi les nostres traçades i els nostres viratges. Bon final de temporada. Ara a guardar bé els esquís per al proper hivern.
Jordi Pons Corbella ---oooOOOooo---
|
