Zona: Pirineus Centrals (Sector Maladeta)
Data: Setembre de l'any 1999
Punt de sortida: Refugi de Ballibierna (1970m)
Cims assolits: Tempestades (3290m), Margalida (3241m) i Russell (3207m)
Pirineistes: Maite Torrejón, Edu Torrejón i Jordi Pons

Al cim del pic Margalida (3241m). Al fons els pics Tempestades, Espalda i Aneto ennuvolat.

Fotos:

Descripció:
Dissabte pugem per la pista de Ballibierna amb cotxe, que es troba en bastant bon estat, fins al refugi de Ballibierna (1970m), que ha estat recentment arranjat i té 12 places en lliteres, una taula, està net, i l'han pintat de color verd per fora.

Diumenge sortim de nit a les 6:30h amb el llum frontal. Arribem a la pleta de Llosars (2200m) quan despunta el dia, i ens traiem el frontal. Voregem la pleta per entre uns arbres per evitar els aiguamolls per un camí fitat, i pugem aprop del barranc cap a l'ivó de Llosars (2470m), per pendent suau i passant per l'esquerra d'un conjunt d'arbres que hi ha enmig del barranc. Tombem al sud-est per pendent suau, passem per l'ivó Petit o Superior de Llosars, i després d'uns 200m enfilem cap a l'esquerra per un fort pendent, per un camí fitat i trepitjat que puja fent ziga-zaga fins a uns 2800m. A partir d'aquí el camí es converteix en un gran caos de blocs però de pendent més suau. D'aquí estant, ja veiem els tres cims que volem pujar. Primer tirem fent via directa cap al Tempestades en línia recta. Els últims metres són més inclinats, i trobem alguna petita tartera i alguna grimpada fàcil fins arribar al cim del pic Tempestades (3290m). Vista espectacular de la afilada cresta de Tempestades en tots dos sentits.

Veient la cresta excessivament complicada, baixem per on hem vingut fins la cota 3180m, on fem un flanqueig cap al sud-est buscant el millor camí cap al Margalida que ens du dalt la cresta ja passat el coll. Continuem ara si per la cresta, força aèria i amb alguns passos de 3er grau fins al cim del pic Margalida (3241m), cim petit format per grans blocs on no hi cap més d'una persona. La cresta de Salenques baixa espectacular des d'aquí cap a la vall de Barrancs.

Baixem cap al sud amb desgrimpades complicades i més passos de 3er grau, fins que uns 50m més avall veiem una canal ampla que potser condueix per un camí més fàcil. Fem un curt flanqueig per dessota la cresta, i sota la bretxa Russell surt una canal fàcil que porta a la Punta de la Brecha (3195m). Continuem el flanqueig mentre veiem gent baixant per una aresta sota el coll Tempestades-Margalida. Pugem per camí trepitjat i fitat i creuant aquella petita aresta, quan ja veiem tot el camí fins al cim del Russell que fa un llarg flanqueig cap al sud-est mantenint l'alçada per una espècie de balcó natural, i després té una canal llarga i poc estreta que en grimpada fàcil ens porta fins el plató de roques que conforma el pic Russell (3207m). Cim fàcil i maco que té una vista immillorable de la cresta de Salenques i de tota la cresta de Tempestades.

No fem els Russells secundaris perquè amenaça tormenta, i baixem pel mateix camí fins arribar a la zona de caos de blocs sota els tres cims. Anem a buscar el mateix camí per on havíem pujat, i gaudim de bones vistes de la cresta de Llosars, l'ivó i la bretxa, i també de la pleta de Llosars i la vall de Ballibierna, i el seu cim. Baixem cap al refugi de Ballibierna per un camí alternatiu més maco i menys pedregós, més proper al riu.

Al cim del pic Russell (3207m) amb el pic d'Aneto al fons

* Sortida a un ritme molt fort, assolint el pic Tempestades en 2:50h des del refugi. Del pic Russell al refugi en 2:00h.

* Durant tot el camí ens acompanya el Víctor de Sant Pere de Torelló, que va sol, i amb qui fem amistat.

* Pic Tempestades facilet, pic Margalida complicat, i pic Russell maco, poc difícil i entretingut.

Vista des del pic Russell cap als Margalida, Tempestades, Espalda i Aneto

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---