Zona: Pirineu
Català (Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici) ---oooOOOooo--- Fotos: Descripció: Sortim
sense posar-nos les raquetes tot seguint les traces de la moto de neu del guarda
del refugi. L'entorn té un aspecte misteriós amb un cel guarnit
de núvols amenaçadors, el bosc carregat de neu, i un silenci absolut.
Passat l'Estany Llebreta a 1.617m, ens hem de posar esquis i raquetes, ja que
la traça de la moto de neu desapareix. Seguim progressant per la llarga
Vall de Sant Nicolau que va pujant suaument, i arribem a la famosa zona d'Aigües
Tortes on la neu acumulada tapa bastant el Riu Sant Nicolau. El cel evoluciona
oferint un fons abstracte barrejant tons blaus, blancs i rogencs amb tots els
tons intermedis, i la lluna plena s'aixeca davant nostre per sobre de les muntanyes
nevades. Res virtual, tot natural, tot sensacions, tot vivències inoblidables
i irrepetibles, així és la muntanya. El
diumenge a les 7 del matí esmorzar oficial del refugi, i a les 8 ja sortim.
El termòmetre marca -14 graus, i la mínima a la nit ha estat de
-19 graus. No està malament oi?. No és pot parar mentre no ens
toqui el sol. Aquí
deixem les raquetes ja que el pendent fins al cim és superior als 30
graus, ens calcem els grampons, i enfonsant-nos fins als genolls anem obrint
traça cap al cim tot fent relleus al davant del grup ja que la progressió
és realment esgotadora. En poc més de 3 hores arribem al cim del
Pic del Portarró de 2.733m. Una atmosfera totalment neta ens permet disfrutar
d'una visió excel.lent des d'aquest mirador de tot el Parc d'Aigües
Tortes i Estany de Sant Maurici, dels Encantats que destaquen a prop nostre
als Bassiero, Amitges, Tuc de Saboredo, Pics de Subenuix amb els seus estanys,
tàlveg de l'Estany Llong, fortificació del Gran Tuc de Colomers,
Pic de Crabes, etc. Baixem
amb la neu per sobre els genolls tot fent algunes pràctiques d'autodetenció
amb Piolet que sempre va bé de practicar, i en arribar al Portarró
ens trèiem els grampons per tornar a calçar-nos esquis i raquetes
sense els quals seria impossible progressar. Recorregut per una de les valls més maques dels Pirineus, en un ambient de solitud que costa de trobar a la famosa zona d'Aigüestortes, culminant en una de les millors talaies d'aquest fantàstic parc. Jordi Pons Corbella ---oooOOOooo--- |