Zona: Pirineu Aragonès (Parc Nacional Posets - Maladeta)
Data: Abril de l'any 2003
Punt de Sortida: Pont de Lliterola (1600m)
Cims assolits: Perdiguero (3222m)
Alpinistes: Maria José, Xesca, Carles, David, José, Josep, Jordi i Carles, Miguel i Jordi
Notes: Llarga i dura ascensió en estil Alpí.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:

Dissabte sortim de l'estació de Vilanova, una mica més tard del costum, a les 11 del migdia, per dormir bé, ja que a l'endemà tindrem una dura jornada de muntanya i cal estar ben descansats.
Sortim amb tres vehicles i parem a dinar a Torres del Obispo en un bar per resguardar-nos de la pluja. Prosseguim fins Benasque on fem una visita turística a Barrabés i un tomb pel poble, i abans no es faci fosc anem cap al Càmping Municipal del Pla de Senarta on plantem les tendes i on estem pràcticament sols. A les 7 de la tarda sopar, i a les 9 del vespre a dormir, ja que a l'endemà cal matinar.

Diumenge ens llevem a les 5 del matí. Esmorzem, recollim les tendes, i agafem els cotxes per fer un curt trajecte fins al Pont de Lliterola a 1.600m, on deixem els cotxes. Abans de 2 quarts de 7 ja estem caminant pel bosc amb la primera claror del dia. Només sortir del bosc i enfilar els primers prats, a uns 2.000m d'alçada comencem a trobar neu i molt dura per cert. Ens calcem els grampons i amunt. L'estat de la neu és òptim per caminar i ens ajuda a progressar amb facilitat. Creuem algunes allaus baixades de les Tucas de Lliterola, i comencem a guanyar alçada tot fent un llarg flanqueig per sobre del Pla del Forcallo on hi ha la Cabana de Lliterola. Davant nostre sempre el Perdigueret que destaca per la seva roca fosca, i darrera la piràmide blanca del Hito del Perdiguero encara lluny nostre. Seguim amunt ara amb una mica més de pendent fins arribar al Ibon Inferior de Lliterola a 2.460m.

Ens enfilem més a la dreta per no entrar al barranc profund que hi ha en aquest sector. Aquí ens comença a tocar el sol, però la temperatura una mica baixa encara manté la neu força dura. En José que fins ara estava animat i caminava amb força, pateix una gran davallada física i el tenim que deixar en un lloc assolellat, arrecerat i on raja aigua per sobre les roques, a veure si es refà. Els demés continuem amunt en direcció al Llac de Lliterola a 2.730m on arribem desprès de més de 4 hores de camí amb poques i breus parades. Descans per refer el grup i esperar en José que no arriba.

Creuem la desembocadura de l'estany on hi ha força metres de neu acumulada, i enfilem el fort i llarg pendent fins la carena del Perdiguero. Aquí la neu comença a estar més tova i ens enfonsem una mica. Els novells en el tema dels grampons i piolet fan un curset accelerat que no oblidaran. La inclinació de la muntanya supera els 30 graus d'inclinació en alguns trams. Curiosament, la muntanya està totalment verge, sense cap traça de ningú que hagi pujat ni per la Vall d'Estós ni per Lliterola. En arribar dalt de la carena i divisar l'Hito del Perdiguero de 3.170m fem una parada ben merescuda.

Passem per l'Hito i seguim per la llarga cresta amb algun tram entretingut per les roques que dificulten el pas, i enfilem la rampa final fins al mateix cim del Perdiguero de 3.222m on arribem desprès de 7 hores de caminar. Visibilitat excel.lent, fort vent i lleugera sensació de fred que ens fan baixar abans del que voldríem, això sí, desprès de les obligades fotos tot dissimulant el cansament, i la filmada del David, el nostre reporter i animador.

Uns metres més avall en tombar cap al vessant de Lliterola, la cresta ens tapa el vent i fem la parada per "dinar" i recuperar forces per la llarga baixada. Fort pendent en direcció al Llac de Lliterola clavant bé la puntera dels grampons, i fent pràctiques d'autodetenció amb piolet en el tram final. En arribar al Llac, i veient la gran quantitat de neu acumulada seguim ara per dintre del Barranc de Lliterola per tallar una mica de camí. La neu s'ha estovat bastant per efecte de la radiació solar i cada cop ens enfonsem més, però de baixada això no suposa cap gran problema. Arribem sense cap problema al Ibon on enllacem amb la nostra traça de pujada. Al tram final es nota ja el cansament del grup i alguns noten les lesions dels darrers anys.

Arribem als vehicles desprès de més de 11 hores d'haver sortit, i hem fet més de 1.600 metres de desnivell.
El Perdiguero és una gran muntanya, llarga i dura per qualsevol costat, però l'esforç és recompensat en dies com aquest en què la visibilitat ha estat molt bona, i l'estat de la neu ideal per progressar amb grampons. El cim és un gran mirador del Parc Posets - Maladeta i mai no s'oblida ni la vista del grandiós massís del Posets ni la sensació de veure la Maladeta amb la fonda Vall de Benasque al davant que proporciona un gran contrast.