Zona: Pirineu Aragonès (Parc natural Posets - Maladeta)
Data: Novembre de l'any 2005
Punt de Sortida: Cascada d'Espigantosa (1560m)
Cims assolits: Pic Pavots o Tucon Royo (3121m)
Alpinistes: Isaac Artigas, Josep Barot, Miquel Bernadó, Gil Blanch, Mª José Escuer, Marta Estrada, Jordi Garciapons, Arcadi Pejuan, Jordi Pons, Clara Racionero, Xesca Ribas, Joan Toledano, Carles Torras.
Notes: Sortida d’alta muntanya al Pirineu Aragonès, a un pic que està situat a l'extrem sud de la serralada de las Espadas, al que accedim des de la vall de Llardaneta. Inicialment, la intenció era anar al Dién de Llardana, però una bona nevada primerenca converteix l’ascensió en perillosa, pel que ens decidim per aquest altre tres-mil.

---oooOOOooo---

panoràmíca del pic Pavots, Infiernos, i fins al Posets (la Maladeta més enllà)

Fotos:

Descripció:
Dissabte sortim de l'estació de Vilanova, a la 10 del matí. Fem una parada a Benabarri on hem quedat amb en Gil, i prosseguim fins al poble d’Eriste (Grist). Als excursionistes de costa, en baixar del cotxe ens sorprèn el fred i el vent que per aquests indrets ja fa dies que respiren. Dinem vora l’embassament de Llinsoles, i agafem la pista que ens apropa al refugi. Tot just començar, trobem uns grans esvorancs per on els nostres cotxes passen molt justet i patint una mica. Per sort, només és un parany puntual. Més amunt uns reguerols profunds són el principal escull d’una pista que deuria ser arranjada.

Poc desprès de les 3 de la tarda, comencem el bonic caminar pel bosc de la vall de Gris, amb aspecte de tardor avançada. La cascada d’Espaventosa baixa amb força desprès de les últimes pluges. Avancem pel bonic sender que ens ha preparat una catifa de fulles, i anem guanyant alçada sempre paral·lels a l’Aigüeta de Grist. Ja de seguida divisem el Dién de Llardana i el Posets davant nostre. Arribant a la cascada de Presentet ja divisem el refugi, tot i que encara queda lluny nostre. Anem pujant, deixant enrera els arbres de fulla caduca, i entrant al territori del pi negre. Un cop a la pleta de Riberes, el sender tomba lleugerament a la nostra esquerra, per guanyar alçada ràpidament pel pinar de les Riberes fins la pleta del Forcau, on hi ha ubicat el refugi del Forcau o Angel Orús, que és el millor refugi del vessant sud dels Pirineus. Hem trigat poc menys de 2 hores fins aquí.

Fem temps fins a l’hora del sopar i aprofitem per comentar amb el guarda del refugi l’estat de la muntanya. Efectivament, hi ha més neu de la que esperàvem, i ens desaconsella anar al Dién de Llardana. De les diferents possibilitats que hi ha des d’aquí, ens decidim pel pic Pavots o Tucon Royo, que gairebé ningú coneix, i que ofereix bones vistes.

Diumenge ens llevem a les 6 del matí, per aprofitar les poques hores de llum solar que tindrem. A les 7:15 ja comencem a caminar, tots menys la Marta que no es troba be. Quan tot just comença a clarejar el dia, prenem el marcat sender que surt del refugi vers el NW i que fa una diagonal ascendent pel vessant occidental de la vall de Grist, amb les tuques de Llardana sempre davant nostre. En portar 1:00h de camí, anem tombant més a l’W passant pels gorgs de Llardaneta, per entrar a la pleta de Llardaneta, des d’on ja veiem la cresta del Posets, la canal Fonda, en Dién de Llardana i el pic Pavots. Seguim pujant suau per la pleta, en direcció a la canal Fonda, trepitjant les primeres clapes de neu. Just a l’entrada de la canal Fonda fem una parada quan portem 1:30h d’ascensió. Un cop refets, reprenem la marxa, i enlloc d’entrar a la canal, tombem a l’W pujant per un fort pendent, per passar per la base S del Dién de Llardana i entrar a la pleta del Forau de la Neu, des d’on ja veiem clarament el pic Pavots i el marcat coll situat més al N. Creuem el rierol del Forau de la Neu, quan veiem a la nostra dreta, cap al N, l’espectacular circ que formen el pic Posets i la cresta de Las Espadas. Ens posem els grampons ja que la neu està força dura, i seguim pujant ara per pales de neu, una mica al SW, per anar a buscar el coll N del Pavots fent un petit rodeig vers el S. Anem guanyant alçada, el grup es va estirant a mida que el pendent s’accentua, fins arribar al coll N del Pavots on ens reagrupem quan portem unes 3:00h de camí. Gaudim d’un dia net i clar com pocs, i els ulls frueixen de la vista d’Ordesa, el Vignemale i la vall de Millars que baixa fins a Viadós. Ens queda una curta cresta suau cap al S fins arribar al cim del Pavots de 3121m.

vista Ordesa - Vignemale

No fa gaire fred, i ens hi estem una mica per complaure’ns de les excel·lents vistes. Al N tota la cresta de Las Espadas fins al Posets, al NE el Dién de Llardana que deixem per una altra ocasió, més a l’E, el massís de la Maladeta, ...
En 2:30h de baixada ja tornem a ser al refugi, on recollim estris, i en 1:15h ja som de retorn a la cascada d’Espigantosa on tenim els vehicles. A poc a poc baixem per la pista, i desprès d’un pica - pica al poble d’Eriste, avall, pel congost del Ventamillo cap a Vilanova i la Geltrú.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---