Zona: Pirineu Central Francès (Parc Natural del Néouvielle) ---oooOOOooo--- Fotos: Descripció: El Parc Natural del Néouvielle és una de les zones més maques dels Pirineus perquè conté una gran quantitat de llacs, una espessa i variada vegetació que trobem fins uns 2.000m i abundants prats alpins fins gairebé 3.000m. La jove alpinista Mar Gonzalez, amb 11 mesos i mig d'edat, a mitja nit té ganes de marxa i desvetlla una mica el grup, però el que dificulta més el son és el terreny irregular de l'indret. Diumenge ens llevem a les 6 del matí. Esmorzem, recollim les tendes, guardem el material prescindible als cotxes, i a ¾ de 8 ja està tot el grup preparat per arrencar a caminar. El cel és totalment serè, i el sol ens tocarà de seguida, però l'ambient és fresc i no esperem gaire calor durant la jornada. Creuem la presa i continuant en direcció S.O. comencem a guanyar alçada per un sender ben marcat fins als 2.260m on deixem el camí que va cap al pas del Gat i tombem cap al O., i més tard al N. fins arribar a la bretxa de la cresta d'Aubert a 2.439m (una petita terrassa amb un pi que destaca enmig de la cresta) en poc menys d'una hora. Tombem a
l'O. I baixem uns metres per uns grans blocs per enfilar una petita vall on
comencem a trobar neu. Avancem sempre en direcció a la bretxa de Chausenque,
per neu molt apta per caminar sense grampons, fins uns 2.600m quan s'obre a
la nostra esquerra una ampla vall glacial no massa llarga amb el cim del Néouvielle
al fons, a la dreta del Pic de Ramoun. Des de l'aparcament del llac d'Aubert
no havíem vist el cim. El
Néouvielle és un magnífic massís granític
situat enmig d'un bell paisatge de llacs i boscos. És un dels cims més
apreciats i freqüentats dels Pirineus Francesos, i dona nom a la Reserva
Natural del Néouvielle. Al cim s'hi està força bé, i fem una aturada merescuda de 0:45h per descansar, menjar, hidratar-nos i gaudir de la vista i de la satisfacció d'estar allunyats de la massificació i el consumisme de la societat que hi ha per sota els 2.000m. Aquest pic queda allunyat de l'eix axial dels Pirineus i per això té una panoràmica exel.lent: Pic du Midi de Bigorre (N), Gran Facha i Balaitous (O), Vignemale (O-SO), Taillón (SO), Monte Perdido i Pic Long (S-SO), Campbiel (S), Posets (SE), Aneto (E-SE), etc... Al cim destaca també la presència de la jove Mar Gonzalez per la seva dieta a base de biberons i el seu excel.lent comportament durant tota l'ascensió. Baixem
del cim per la cresta E. que és una mica més fàcil que
la cresta O. per la que hem pujat, i rodegem el cim per la seva base tombant
cap a l'O. per trobar el camí per on havíem pujat. A l'aparcament tenim el temps just per canviar-nos i netejar-nos una mica quan comença a ploure de valent. El camí de tornada de 350Km és llarg i el fem en unes 5:30h anant de tempesta en tempesta fins a prop de la ciutat de Lleida. A mig camí fem una parada en un bar del poble de El Grado per descansar una mica, del qual hem de sortir descalços i amb l'aigua pels turmells per poder pujar de nou als cotxes. Ara ja a ningú li canten els peus. Jordi Pons Corbella ---oooOOOooo--- |