Zona: Pirineus Catalans (Pallars Sobirà)
Data: Novembre de l'any 2001
Punt de sortida: Pleta Palomera (1700m)
Cims assolits: Montroig (2864m)
Pirineistes: Jesús Arana, Rosa Delgado, Eva Gonzalez, Pedro Menjibar, Jordi Pons, Xesca Ribas.
Notes: Sortida d'alta muntanya al pic Montroig, sense gens de neu, i amb un fred i una glaçada memorable.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:
Des de Tavascan enfilem la carretera cap a Quanca (1380m), on s’inicia una pista molt dolenta només apta per vehicles 4x4 arriba gairebé fins la pleta Palomera (1700m).

El bosc mostra uns colors càlids de tardor espectaculars. Un cop arribats a la pleta Palomera, tombem a la nostra esquerra, cap a l’E, per un sender estret que s’endinssa al bosc. Ben aviat veiem ja el pic de Montroig al fons de la vall. El camí segueix molt planer pel vessant N de la vall de Montroig. Passem per la pleta de l’Arenal (1750m) i la pleta del Fangassal (1910m), i continuem fins el clot de l’Escala (2150m). Ara girem a la nostra esquerra cap al S-SE, on trobem les primeres grans clapes de gel, i pugem fort per entre una paret de roca fins arribar dalt d'una carena. Veiem l’estany Llavera a la nostra esquerra. Tombem ara cap a l’W seguint aquesta carena, fins arribar al refugi de Montroig (2280m). Cabana metàl·lica lliure en bon estat. Fa un fred excepcional, i estem voltats de gel.

A l’endemà sortim cap al SW, rodegem l’estany Inferior de La Gallina pel S, i comencem a pujar. De seguida trobem una cruïlla de camins, on prenem el de la nostra dreta, cap a l’W. Pugem fort a buscar una ampla carena que cada vegada esdevé més pedregosa. Anem sempre cap a l’W. Arribant als 2600m la carena es fa molt ampla. Seguim sempre en la mateixa direcció fins assolir l’avant cim del Montroig (2845m) des d’on ja tenim una bona vista cap al vessant W, on veiem els pics més alts de la vall d’Aran. Cap al NE veiem el cim principal del Montroig. Arribem al coll de Montroig (2832m) amb la seva espectacular i vertical cara N, per camí ample, fàcil i pedregós, i seguim ara cap al NE. La cresta es fa més estreta, i cal grimpar una mica pel vessant E per arribar fins al cim principal de Montroig (2864m). Una estreta canal ens separa del cim secundari de Montroig (2858m). Espectacular l’estany Inferior de La Gallina i el refugi de Montroig just per sota nostre cap al SE.

Retorn pel mateix camí sense problemes tot i que sembla haver-hi una drecera molt vertical baixant cap al pic de l’Estanyet i després per via directa cap al refugi de Montroig.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---