Zona: Pirineu Aragonès (Parc Posets-Maladeta) ---oooOOOooo--- Fotos:
Descripció: Comencem a caminar per la pista que recorre el fons de la Vall del Riu Ésera, sempre en direcció est, sense espatllar la traça dels esquiadors. La pista preparada ens permet avançar molt ràpidament i sense dificultats fins al pla de la Besurta a 1.900 metres. Aquí ens hem de posar les raquetes per no enfonsar-nos i seguim amunt pel sender que en sentit sud guanya alçada ràpidament fins arribar al refugi a 2.140 metres on arribem en menys de 3 hores. El Refugi de la Renclusa, inexplicablement, a l'hivern no és obert ni que truquis avisant que hi vols anar. Així doncs, ens hem d'instal·lar a la cabana lliure que hi ha just al costat i que està una mica abandonada, força bruta, i amb la porta que gairebé no és pot ni obrir. Per sort només hi ha quatre persones més, pel que estem amples. A l'endemà matinem ja que tenim per davant una dura i llarga jornada alpinística i poques hores de sol, llevant-nos a les 5 del matí. El cel és estrellat, només s'hi veuen alguns núvols alts i la temperatura és lleugerament negativa. Esmorzem i a les 6 ja arrenquem a caminar amb raquetes i esquis als peus, i el frontal al cap. És negra nit i no tenim lluna, però gràcies al reflex de la neu s'endevina el perfil de les muntanyes. El camí surt en direcció Sud - Sud-Oest i va sempre paral·lel a la cresta dels Portillons amb pendent pronunciat i constant, i amb pocs trams suaus per refer-se. La neu té una capa superficial dura que fa la típica crosta que dificulta molt caminar, però amb raquetes s'avança molt bé, i amb esquís cal posar les ganivetes. Només en alguns trams hi ha neu pols acumulada pel vent. Ens obrim una mica cap a l'oest buscant els pendents menys pronunciats per desprès anar tombant més cap al sud. Els claus de les raquetes permeten una adherència perfecta en aquest tipus de neu, i avancem seguint la línia de màxim pendent excepte l'esquiador que ha de fer alguna ziga-zaga. Fa fred, però l'exercici físic ens manté calents. La foscor no ens permet ser massa conscients del desnivell que estem superant. En portar 1:30 hores de camí i ja anem per la cota 2.600, el dia comença a clarejar.
En
portar 2 hores d'ascensió, breu parada per fer una queixalada, i continuem
amunt. Abans d'entrar a la Gelera de la Maladeta trobem com uns turonets per
on passem intentant escollir la trajectòria òptima per estalviar
les nostres energies, i sempre en direcció cap a les dues puntes de la
Maladeta, que formen una petita forca que ja es veu des de la Renclusa, i també
des de la Besurta i des d'algun tram de la pista vora el Plan d'Estàn.
Mica en mica ens acostem en direcció a la cresta de la Maladeta a bon
pas. Prop de la rimaia el vent ha acumulat la neu formant un enorme forat com
una gran piscina. El rodegem per apropar-nos a la canal. La pala de neu s'inclina
cada cop més, i quan ho creiem oportú, parem per canviar esquis
i raquetes pels grampons i el piolet. Omplerts
de satisfacció comencem a tirar avall. La canal cal baixar-la amb precaució,
buscant bé on posem els peus, i enfonsant el piolet per tenir seguretat.
A la base de la rimaia, recollim les raquetes, i continuem avall. Els caminadors
amb grampons als peus avancen a un ritme molt bo, mentre que l'esquiador ha
d'anar buscant les clapes de neu tova on poder controlar la velocitat, ja que
la neu, amb el sol i el fred, encara s'ha endurit més. De la rimaia al
refugi només estem 2 hores. Fins a l'Hospital de Benàs només triguem 1:30 hores, on hi arribem de dia superant els nostres propis pronòstics. Una gran jornada alpinística d'aquelles que costen d'oblidar i que donen ganes de tornar-hi. Jordi Pons Corbella ---oooOOOooo---
|
