Zona: Pirineu Aragonès ---oooOOOooo---
Fotos:
Descripció: En arribar, ens trobem amb un paisatge totalment blanc, i ens va per ben poc
que no tenim que posar cadenes al cotxe. El camí de Aguas Limpias i el
Paso del Onso estan preciosos. Els arbres carregats de neu, el riu amb les pedres
també cobertes de neu, i algunes fulles ataronjades que encara resten
als arbres, juntament amb els fruits vermellosos dels grèvols, hi donen
uns bonics contrastos de colors. No pararia de fer fotos que son autentiques
postals. Trobem gruixos de neu que van dels pocs centímetres al mig metres
segons el desig del vent. Al camí hi ha la traça de només
tres persones, el que fa que ens enfonsem bastant en alguns trams, i que hi
avancem molt lentament, però la bellesa de l’entorn fa que ens
oblidem de les hores que portem caminant. Així, arribem a la presa de
l’embassament de Respomuso (2.180m), ja amb el sol molt baix, cap a l’oest,
darrera nostre, i que tenyeix de colors ataronjats les piràmides dels
pics Faxa, Campo Plano, Llena Cantal, etc, que veiem reflexats a les aigües
de l’embassament de Respomuso que tot just s’està començant
a glaçar per les vores. Ens hi parem uns minuts, abans d’arribar
al refugi de Respomuso (2.220m) on som gairebé els primers a arribar,
desprès de més de cinc hores de camí, gairebé el
doble del que es tarda sense neu. Som els primers en llevar-nos a les 7 del matí, sembla que ningú té pressa, esmorzem, i a les 8 sortim amb la primera claror del dia. Som els primers en sortir del refugi, ja que ningú s’atreveix a obrir traça , i anem en sentit Nord, entrant pel marge dret al barranc de Respomuso (dret seguint el curs de l’aigua). A les primeres passes, ja ens adonem del que ens costarà progressar. Un bon gruix de neu pols recent caiguda ens acompanyarà tot el camí, i cal fer-nos a la idea que seran moltes hores de lenta i feixuga ascensió. Anem sols, rodejats de silenci que es trenca a cada passa, quan el peu s’enfonsa a la neu. El fred és suportable, i el cel és totalment ras.
Continuem caminant, ara cap al N, fent una llarga flanqueig, sota l’Aresta Bondidier, buscant els llocs on ens enfonsem menys. De tant en tant trobem sectors on la neu ens arriba gairebé fins la cintura, on avancem a quatre grapes repenjats a la canyella de la cama, i amb el piolet agafat amb les dues mans, sobre la neu, pla davant nostre. Per sort, aquests trams tant complicats, no es fan massa llargs, i la major part del flanqueig, ens enfonsem només fins al genoll. Mirant enrera, veig un grup de tres alpinistes que segueixen la nostra traça. Penso que potser ens atraparan, i ens ajudaran a fer relleus. Portem unes 3 hores i mitja de camí, quan arribem a una gran cubeta que hi ha al final d’aquest circ. Una mica a la nostra esquerra, cap al NO, tenim la canal que porta dalt la Cresta de Frondellas, i darrera nostre, tenim el grup de tres alpinistes, que no se’ns acosten. Mantenen la distància, i si nosaltres parem ells també ho fan. Bona tàctica. Ens calcem els grampons, ja que a partir d’aquí el pendent augmenta considerablement, i trobem alguna placa de neu dura intercalada per la neu pols. Mica en mica ens anem acostant a la canal, que té uns 30 metres de longitud, i uns 40 graus d’inclinació. Dins la canal, tornem a trobar llocs on ens enfonsem fins la cintura, i tenim que repetir la tècnica de les quatre grapes varies vegades. Els nostres amics seguidors de traces segueixen practicant la intel•ligent tècnica de mantenir la distància. Finalment, desprès de gairebé 5 hores de camí (gairebé el doble del que és habitual), arribem dalt la cresta de Frondellas, i al Frondella Central (3.055m), des de on tenim una bona vista on destaca el Midi d’Ossau. Seguim per la ampla i fàcil cresta cap al cim principal. Ens trobem amb un pas curt de 3er grau, i seguim per la cresta que ara és més afilada, fins al Pico Frondella (3.071m). Aquí, la vista ja és total. Destaquen, ben a prop nostre el Balaïtous al N, cap al SE el Gran Facha que no aconsegueix tapar ni el Vignemale, ni la cara N d’Ordesa, del Monte Perdido als Gabietous, més al S, els Picos de Infierno, Garmo Negro i companyia, i cap a l’O, el Pirineu Navarro, amb el Midi d’Ossau en primer pla. Retornem i ens arribem facilment al Frondellas SW (3.001m). Busquem arrecerar-nos una mica per fer una queixalada, quan arriben els seguidors de traces. El primer ens ve saludar, i ens diu -¿Esto es el Balaïtous?-. Sobren els comentaris. La baixada en neu és molt ràpida, i en només 2 hores i mitja som al Refugi, amb una parada breu inclosa. Pel camí de Aguas Limpias, els arbres ja han descarregat la neu que omplia les seves branques el dia anterior, i el sender està ben glaçat en alguns trams. Recordar a qui vulgui visitar la zona, que és molt exposada a les allaus, fins al punt que el refugi resta tancat durant l’hivern per aquest motiu. Jordi Pons Corbella ---oooOOOooo---
|
Arribem
a un punt on el camí es torna pla per uns metres, i on hi ha un bon mirador
del Refugi i l’embassament de Respomuso. Davant nostre, tenim un gran
gruix de neu portada pel vent dins del barranc. Enfilem, a la nostra esquerra,
cap a l’O, una carena força vertical, que deixa entreveure alguna
roca, i on esperem enfonsar-nos menys. Efectivament, caminem una mica millor,
i gaudim a la nostra dreta, cap al NE d’una espectacular vista a contrallum
de l’afilada Cresta del Diablo. Arribant a la cota 2.425m, just vora la
Combe Vallot, ens acaricien els primers raigs de sol, i fem una parada quan
portem 1h 45minuts. Es pas és lent, però si mantenim el ritme,
podrem fer cim. Davant nostre, cap al N se’ns obre el circ que formen
el Contrafort Ledormeur i l’Aresta Bondidier. Al fons ja es veuen els
Picos Frondellas, i també s’endevina la canal que condueix dalt
la cresta.