Zona: Pirineu Andorrà (Sector Ordino)
Data: Febrer de l'any 2006
Punt de Sortida: pista de Sorteny (1800m)
Cims assolits: pic de la Font Blanca (2903m)
Alpinistes: Isaac A., Josep B., Ricard B., Enric C., Andreu F., David L., Jordi P., Xesca R., Joan T., Josep V.
Notes: Ascensió per la vall de Rialb, la Portella de Rialb (2508m), i la Coma del Mig. Descens per la Coma del Mig, i la Coma de Varilles. És un del cims més alts d'Andorra, excel·lent mirador, i una de les millors baixades esquiables del Pirienu Andorrà.

---oooOOOooo---

>
pic de la Font Blanca 2.903 m

Fotos:

Descripció:
Dissabte sortim de l'estació de Vilanova, a les 5 de la tarda. Fem una parada ràpida a la botiga Viladomat Outdoor, a l’entrada d’Andorra la Vella, i seguim amunt fins La Cortinada. L’Andreu Ferrer ens acull a casa seva, ens fa lloc per a tots, i comença a treure matalassos i escumes. Des d’aquí, gràcies Andreu per la teva generositat. Si hi hagués més gent així d’amable i d’hospitalària, el món aniria millor. Anem a sopar al poble d’Ordino, i a dormir.

A l’endemà no matinem gaire. Som a prop del punt de sortida, i fins que el sol no s’aixeca una mica, fa força fred. Al voltant de les 8, esmorzem, i seguidament agafem els vehicles, i amunt. Deixem dos cotxes en una corba molt tancada de la pista que va al refugi de Sorteny, on la neu barra el pas, i un altre a la confluència del riu del Comís Vell amb la carretera que va a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, per així poder fer un itinerari circular. Ens posem les pells -excepte 2 que van amb raquetes-, i arrenquem a caminar quan son gairebé les 10 del matí des de la cota 1800m, quan encara no ens toca el sol, i la temperatura és lleugerament negativa. Dia serè i brisa suau.

Entrem al bosc de Rialb per un sender suau tot veient les cotes més altes ja assolellades, i avancem cap al NE veient davant nostre el pic de Banyell. La neu està una mica dura, però sense esquís o raquetes, tenim una bona enfonsada assegurada. Avancem a estones per damunt del riu de Rialb, a estones pel costat, i anem girant amb la vall, ara ja més al N. Arribem a una pleta on hi ha un petit refugi, veient al davant el pic d’Arial, quan ens comença a tocar el sol. La vall es va corbant cap a la nostra esquerra, i ara ja anem en direcció NO. La temperatura segueix sent baixa, però la nostra activitat física no ens fa ni notar el fred. Seguim pujant suau ara fent una llarga diagonal vers l’O, veient ja davant nostre el pic de la Font Blanca, i buscant la Portella de Rialb, que no veiem, però si que imaginem. És un llarg camí per pales suaus. El grup es va estirant, i fem una parada breu per reagrupar-nos i picar una mica, quan portem gairebé dues hores de camí, en un petit turonet. En parar-nos ens adonem del fred que realment fa. El vent bufa a ratxes, aixecant una mica de neu, però no es fa gaire molest. Seguim ara cap al SO seguint la corba d’aquesta llarga vall, per finalment encarar una canal ampla i suau vers l’O. Així arribem a la Portella de Rialb (2508m) quan portem 2:30h de camí. La part superior de les muntanyes té menys neu que el fons de les valls per l’acció del vent i el sol. La cresta S del pic de la Font Blanca està ben pelada.

Aquí ens separem: en Tole, en David i l’Enric, baixen tranquil·lament per la Coma de Varilles cap al SO, mentre els altres fem una llarga diagonal descendent cap al NO, a buscar l’entrada per la Coma del Mig. L’Andreu guia perfectament a tot el grup pel millor camí. Un cop ja dins la coma, veiem ja l’avant-cim del pic de la Font Blanca, i comencem a fer diagonals. Després de gairebé tres hores de pendents suaus, ara sembla que la cosa va de debò. Amb esquís avancem ràpidament, però els dos raqueters han de canviar les raquetes pels grampons, i pugen ara per la neu, ara per l’herba, una mica més lents. Anem directament cap a una collada que hi ha al mig de la cresta S del pic de la Font Blanca, i un cop dalt, tombem a l’esquerra fins l’avant-cim del pic de la Font Blanca.

Tenim davant nostre una piràmide gairebé perfecta, però el cim pròpiament encara no el veiem, per molt poc. Enfilem fort amunt aquesta piràmide blanca, una mica pel vessant O, i anem esperant els qui pugen amb grampons que ho fan amb més dificultat. Amb esquís i ganivetes es puja confortablement. Arribant dalt d’aquesta piràmide, ja veiem el cim pocs metres més enllà. Queda l’última pala, sempre mirant al N, fins arribar al pic de la Font Blanca (2903m), quan portem 4:30h d’ascensió. Dia excepcionalment clar i net, brisa suau, i temperatura fresca. Veiem perfectament la Pica d’Estats i tots els grans cims d’Andorra.

vista de la Pica d'Estats

Fora pells i ganivetes, bloqueig de taloneres, i avall. Baixem tota la Coma del Mig, sempre cap al SO, amb neu dura que encara deixa aixecar una mica de polsim, molt fàcil i agradable d’esquiar. Arribant a la part inferior de la coma del mig, trobem un petit tram amb una mica de neu crosta, la més difícil d’esquiar. Evidentment, els dos raqueters avancen força més lents. Després d’una pleta, i abans d’entrar a la Coma de Varilles, una pala excel·lent de neu primavera orientada al S ens permet gaudir dels darrers viratges. Arribant a la Coma de Varilles, tombem a la nostra dreta cap al SO, per fer una llarga tirada de pendent molt suau sense fer ni un sol viratge. Els menys llançats tenen que remar una mica. Així, tornem a entrar al bosc, l’especialitat d’en David, on la neu se’ns acaba, i fem un curt tram seguint un bonic sender que serpenteja fins la carretera d’Ordino-Arcalís (1880m). En Tole, en David i l’Enric, estan pelats de fred. Esperem als dos raquetes, la Xesca i en Josep, que tot i baixar a peu no triguen massa en arribar. Aquests últims arriben al voltant de les 5 de la tarda.

Cervesa en un acollidor local baixant cap a La Cortinada, on passem comptes i ens acomiadem de l’Andreu, i avall a fer cues. La tornada amb cotxes fou llarga i pesada, però ara no ve al cas.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---