Ascensió al pic de l'EstanyóTitular: Fitxa: Accés: Descripció: Baixem per travessar el riu Sorteny, travessem la Pleta del Llomar, i comencem a enfilar-nos fent llaçades entremig del bosc cap al SE, pel marge esquerra del riu de l’Estanyó per fort pendent, tot seguint els senyals de pintura que ens serveixen de referència tot i que el camí és molt fressat. En sortir del bosc el pendent se suavitza i el camí ens apropa al riu marxant vers el SE. Passem per damunt un mur, i més endavant, a les Saleres de l’Estanyó passem a l’altra riba per una palanca. Així arribem a l'estany de L’Estanyó (2356m) quan tenim davant la Serra de l’Estanyó que forma un petit circ lacustre. A l'E la carena ens amaga el nostre objectiu. Enfilem un sender vers el NE que travessa una zona de tartera per anar a buscar la carena de la Serra del Roc del Rellotge. Arribats dalt la carena, girem a la nostra dreta vers el SE per enfilar un pendent costerut, mentre a l’esquerra podrem anar albirant la vall de Sorteny i a l'O la Pica d'Estats, el pic de Comapedrosa, etc. Anem guanyant alçària progressivament sense albirar el cim, fins arribar damunt un pedregar on, per fi, podem veure el con del cimal del pic de l’Estanyó. Darrers metres per fort pendent fins assolir el cim del pic de l’Estanyó (2914m) en unes 3h, coronat per una gran fita. És un gran balcó de les muntanyes andorranes i de moltes valls, excepte vers el nord on l’enorme pala del pic de la Serrera ens priva de la perspectiva sobre l’Arièja. Descens: Aquí girem a la nostra dreta per prosseguir vers el NE en direcció a l'estany de l'Estanyó on ens retrobem amb l'itinerari que hem realitat en la pujada. Baixant el darrer tram, quan entrem al bosc, gaudim del meravellosos tons ocres amb que la tardor ens obsequia cada any, accentuats pel sol ataronjat de la tarda. Jordi Pons Corbella, octubre de 2008 Inici | Titular | Pano 360º | Fitxa | Fotos | Accés | Descripció | Mapa |