Zona: Pirineu Oriental Francès (Vallespir - Conflent)
Data: Juliol de l'any 2005
Punt de Sortida: aparcament sobre el refugi de Marialles (1.740m)
Cim assolit: Canigó (2.784m)
Pirineístes: Miquel Bernadó, Salvador Butí, Maria José Escuer, Miguel Angel Martinez, Arcadi Pejuan, Jordi Pons, Clara Racionero, Xesca Ribas, Nati Salvadó, Carles Torras, Dolors, Lurdes, Magda i Neus.
Notes: Sortida d’alta muntanya per commemorar el 50é aniversari de l'Agrupació Excursionista Talaia (de Vilanova i la Geltrú), que segueix un bell itinerari que assoleix el cim del Canigó des del vessant sud, per la popular xemeneia, amb bivac al cim, i baixant a l'endemà en direcció al refugi de Cortalets, per agafar el llarg GR que enllaça amb el refugi de Marialles.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:
Sortim el dissabte, dia 2 de juliol, a les 10h del matí, des de la plaça de l’Estació de Vilanova.
Després d'unes quatre hores i mitja de cotxe arribem al refugi de Marialles. Arribats al refugi, dinem de picnic ajeguts a l'ombra en un bon prat.

Havent dinat i descansat, comencem a caminar (1.740m) cap al cim del Canigó (2.784m). Al principi seguim el GR 10 que passa per dins un frondós bosc. Al cap d’una estona de sortir del bosc creuem la riera de Cadí i poc després deixem el GR (per on tornarem el dia següent) per dirigir-nos cap al cim. Passem pel costat del refugi d’Aragó, cabana en molt mal estat de conservació, situat a 2.125m, on fem una parada i agafem aigua de la font. El sender segueix a partir d’ara per una vall típicament alpina al fons de la qual hi ha el cim del Canigó tot girant cap a la nostra esquerra. Fins als plans de Cadí el camí puja suau, per després augmenta força el pendent fent giragonses per la desfeta tartera en direcció a la portella de Vallmanya. No s’arriba però a la portella, sinó que abans d'arribar-hi el camí tomba cap al N fent un llarg flanqueig per terreny inclinat. Just abans d’arribar al peu de la xemeneia es passa al costat de la bretxa Durier (2.696 m), que és una sorprenent esquerda que cau a la gelera de Balag. Falta ara superar només la xemeneia. Aquí cal grimpar buscant els millors passos entre les roques, són com petites terrasses que cal anar superant, els últims metres però són bastant drets, i en sortinr-ne ens trobm directament dalt del cim del Canigó.

Arribem just quan el sol s'està ponent oferint-nos tons càlids. Passem la nit al cim, intentant trobar algun lloc pla entre les pedres, però no hi ha gaire espai. La nit és tranquila amb una temperatura mínima de 5 graus positius i una lleugera brisa.

---oooOOOooo---