Zona: Pirineu Central Francès (Parc Natural del Néouvielle)
Data: Juny de l'any 2005
Punt de Sortida: Lac de Cap de Long (2.161m)
Cims assolits: Campbiel (3.173m)
Alpinistes: Josep B., Salvador B., Jordi M., Nati S., Xesca R., i Jordi P.
Notes: Sortida d'alta muntanya en estil alpí, a un dels principals cims dels Pirineus Francesos. Zona molt maca per l'abundància de llacs, variada vegetació, i prats alpins fins cotes molt altes. Sensacional i emotiva visió de la cara nord de les grans parets d’Ordesa.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:
Dissabte sortim de l'estació de Vilanova, a la 1 del migdia. Fem una parada a Almacelles per dinar una mica, i prosseguim cap al túnel de Bielsa per arribar-nos al Parc Natural del Néouvielle. Al llac d'Orédon (1.850m) la barrera que regula l’accés al parc encara no funciona, i ens instal•lem en una de les dues zones de bivac permeses del parc. Plantem les tendes quan son vora les 7 de la tarda, immersos dins d'una espessa boira, amb una mica de fred, sopem, i a les 10 del vespre a dormir, ja que a l'endemà cal matinar.

El Parc Natural del Néouvielle és una de les zones més maques dels Pirineus perquè conté una gran quantitat de llacs, una espessa i variada vegetació que trobem fins uns 2.000m i abundants prats alpins fins gairebé 3.000m.

Diumenge ens llevem a les 5:30h del matí. Esmorzem, recollim les tendes, guardem el material prescindible als cotxes, i ens posem en marxa fins al Lac de Cap de Long (2.161m). A les 7:15h ja està tot el grup preparat per arrencar a caminar. El cel és totalment serè, el vent encalmat, i el sol ja ens toca, però l'ambient és fresc i no esperem gaire calor durant la jornada.

Impressionen les parets verticals dels pics Trois Conseillers, Néouvielle, i Ramoun sobre el Lac de Cap de Long. Comencem un llarg rodeig d’aquest gran llac tombant de mica en mica cap a l’Oest, per un marcat sender que entra de seguida a l’ombra de la cresta Des Alharisses, quan ens trobem amb les primeres clapes de neu que obliguen a fer flanqueigs, gairebé aeris, sobre les aigües fosques del llac. Arribant davant el Pas du Gat, el camí puja fort amunt per guanyar alçada i evitar les parets més verticals que hi ha vora el llac, per desprès planejar una estona per un sender que fa de mirador a uns 150m per damunt de l’aigua. Segueix una suau però llarga baixada de 70m, sempre rodejant el llac, ara ja mirant cap al Sud-Oest, per anar entrant a la vall de Cap de Long. Triguem gairebé una hora per rodejar el llac i sense guanyar pràcticament desnivell efectiu.

Passem per un caos de blocs, i creuem un petit barranc per enfilar la llarga vall de Cap de Long, sempre cap al Sud. A 2.280m trobem un petit pla que invita a l’acampada, i a continuació, anem buscant el millor lloc per creuar el riu. Més amunt veiem un pont de neu que sembla que pot suportar el nostre pes, per on passem amb una mica de neguit. Ara ens dirigim cap una ampla carena situada al mig de la vall per on un sender fa ziga-zaga per un fort pendent, a prop d’un barranc a la nostra esquerra. Arribant a 2.450m, el sender tomba més a l’Oest per pendents més suaus, amb els pics Néouvielle i companyia, espectaculars sempre darrera nostre, i les fosques aigües del Lac de Cap Long al fons. Així arribem a l’ibonet de Cap de Long (2.590m) on la neu l’envolta afectuosament. Portem 2:15h de camí.

Breu parada, rodegem l’ibonet, i encarem suaus pendents sempre cap al Sud quan ja veiem bé l’Estaragne i el Campbiel a la nostra esquerra, i els Badet i Pic Long a la nostra dreta. Durant força estona podem evitar la neu, però no dues pirineístes franceses bellament ajegudes als prats alpins. Sobrepassem el pic d’Estaragne quan a la nostra dreta, cap a l’Oest, s’obre una petita vall que s’acaba entre el Pic Long i el Pic Maubic amb el Glacier du Pays Baché.

Arribant a 2.870m, ja veiem el Gourg de Cap de Long, i la Hourquette de Cap de Long al fons que forma un ample coll entre els pics Campbiel i Maou. És un tram força pla, passant a la vora d’aquest llac que tot just ha iniciat el procés de desglaç. Arribant al coll de la Hourquette de Cap de Long (2.902m), els ulls, sens obren com taronges, i l’anima s’exalta, en veure sorgir les grans parets d’Ordesa molt a prop davant nostre, i una mica més a la dreta el massís del Vignemale. L’excursió ja queda més que justificada en poder gaudir d’aquest privilegiat mirador. Bufa una mica de vent bastant fred i ens tapem una mica. Portem 3:45h de camí.

Ara girem cap a l’Est per encarar forts pendents per terreny pissarrós, per on no sembla haver-hi camí, ni bo ni dolent, però en atansar-nos-hi, un sender suaument marcat ens va guiant. Puja bastant dret per l’ampla carena, amb les impressionants parets d’Ordesa com a teló de fons darrera nostre. Així arribem a l’avant cim del Campbiel (3.157m). A partir d’aquí per pendents suaus progressem veient ja el cim amb una espectacular cornisa de neu que s’aboca cap al Sud. Quan portem 4:30h de camí arribem al cim del Campbiel (3.173m). Temps esplèndid, visibilitat molt bona, temperatura lleugerament fresca, vent suau, i al nostre voltant potser no queda cap tres-mil sense veure. Cap a l’Est, parets verticals amb la vall de Neste de Badet 1.500m per dessota nostre.

Per baixar, desfem uns metres el camí de pujada, i baixem tot dret cap al Nord-Oest, per forts pendents, per anar a parar a la zona on desguassa la Gorge de Cap de Long, fent una bona drecera. La part superior és de terreny pissarrós bastant tou, i desprès enllacem una gran pala de neu que baixem clavant bé el taló en neu de bona qualitat. Així ens retrobem amb les nostres petjades del camí de pujada. Seguim amb el Trois Conseillers i Néouvielle sempre davant nostre, baixant a bon ritme, fins retrobar-nos amb el gran Lac de Cap de Long. El rodeig final del llac esdevé una mica pesat, per la seva durada, per les pujades que cal fer, i pels flanqueigs molt pendents que fan una mica d’impressió, ara amb neu primavera en alguns trams. Finalment, desprès d’unes tres hores de camí des del cim, arribem al punt de sortida, vora la presa del Lac de Cap de Long a 2.160m.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---