Ascensió al pic Balaitús per la Gran Diagonal

Titular:
Ascensió al primer gran tres mil venint de l'Atlàntic i que no té cap via d'accés fàcil.

Panoràmica 360º:

Fitxa:
Primera etapa:
Alçada mínima: 1460m – màxima: 3144m – Desnivell: 1684m
Distància recorreguda: 10Km – Temps pujada: 5h 30m
Dificultat: 4 sobre 5
Segona etapa:
Alçada: màxima: 3144m – mínima: 1460m – Desnivell: 1684m
Distància recorreguda: 9,5km – Temps baixada 4h 30m
Dificultat: 3 sobre 5

Fotos:

Accés:
Des del poble de Sallent de Gàllego, prenem entrant a ma esquerra l'antiga i estreta carretera que puja a Formigal. A pocs quilòmetres en una pronunciada corba a l'esquerra surt un camí asfaltat a la nostra dreta que ens porta fins l'embassament de La Sarra. Passem pel costat de la central elèctrica i als pocs metres trobem l'aparcament al costat d'un restaurant turístic tot de fusta.

Descripció:
Ascensió:
Sortim de l'aparcament de l'embassament de La Sarra (1460m) passades les 2h del migdia. Agafem el GR-11 que va cap a Respomuso. Puja suau per un bosc molt variat pel vessant dret del riu Aguas Limpias. La vall es va tancant més i més fins arribar a l'estret del Paso del Onso. Passem per l'esplanada Llano Cheto i als pocs metres trobem un trencall a ma esquerra que puja als ivons d'Arriel.

Aquí deixem el GR-11 per pujar pel barranc d'Arriel. El camí guanya verticalitat, i sortim del bosc per trobar-nos les primeres tarteres. Arribant als ivons baixos d'Arriel el pendent se suavitza i camí planeja una mica per entre els llacs. Seguim pel fons de la vall fins arribar a l'ivó Alt d'Arriel (2259m). El rodegem una mica per la dreta fins trobar el barranc que baixa de l'ivó Chelau.

Prenem a la nostra dreta un sender costerut que puja en ziga zaga per terreny penós fins l'ivó Chelau (2420m). El pendent se suavitza per poca estona, i seguim amunt sempre vers l'est mentre ja veiem de més aprop el Balaitús amb la seva Gran Diagonal. El pendent s'accentua mentre ens anem apropant a la cresta de la dreta fins trobar la cova molt ben arranjada amb porta i finestra anomenada Abrigo Michaud (2750m).

Aquí descansem una estona després d'haver superat gairebé 1300m de desnivell per pendents prou forts. Com que ens queden unes dues hores fins la posta de sol i el temps és molt bo, amb sol, ni un núvol, i el vent totalment encalmat, decidim continuar amunt per fer bivac al mateix cim del pic Balaitús.

Des d'aquí mateix comença una gran diagonal ascendent de més de 300m de desnivell per terreny penós alternant zones de blocs, grans zones rocoses i tarteres, que és coneguda popularment justament amb aquest nom: la Gran Diagonal. Comença amb una canal prou ampla per on pugem fent ziga-zaga. Havent pujat més de 100m la canal es divideix en dues de més estretes. Totes dues tenen fites, però nosaltres prenem la superior que sembla més còmoda. En aquest tram cal començar a grimpar una mica mentre seguim guanyant alçada fins que havent superat uns altres 100m de desnivell trobem una gran fita amb un pal. El sol està ja força baix, i el midi d'Ossau i cims del voltant van enrogint espectacularment. A partir d'aquí cal fer un flanqueig exposat per la paret de roca que planeja a buscar la confluència de les dues canals en la part superior. Grimpem fins un collet amb algun pas de 4rt grau fins veure a la nostra dreta la gran piràmide metàl·lica del cim del Balaitús. Girem a la nostra dreta per grimpar per les darreres roques fins que finalment el camí se suavitza arribant al cim del Balaitús (3144m).

Arribem quan al sol encara li resten uns minuts per pondre's. L'horitzó està espectacular en totes direccions, i tot i estar cansats i tenir molta set i gana, ens fem una abraçada, i tots dos traiem les càmeres de fotografiar i comencem a prémer el dit com a desesperats mentre l'estómac es queixa de que no li fem cas. Fotos de cims rogencs amb l'horitzó espectacular per totes bandes.

Després del deliri de la posta de sol, estenem els sacs en un bivac ja preparat al mateix cim, i sopem una mica mentre el cel es va enfosquint. La temperatura ronda els 7 graus, i sense ni gota de vent gaudim del cim com mai. Quan ja és negra nit, sense lluna, sentim una veu. Un pirineista francès que crida des de la canal i pregunta si som dalt del cim, ja que no veu res. Li diem que si i li fem una mica de claror amb els nostres llums frontals. Però on va tot sol, per aquesta canal de certa dificultat i en la foscor de la nit?. Mentre nosaltres ens posem a dormir ell busca un bivac al voltant del cim i comença a sopar.

La nit esdevé del tot tranquil·la i el cel absolutament farcit d'estels. Cap a la matinada comença a bufar el vent que ens desvetlla una mica.

Descens:
Ens llevem amb vent moderat i 5 graus de temperatura que per estar per damunt dels 3000 metres és tot un luxe. Esmorzem, ens acomiadem del pirineista francès que tot just es desperta, i comencem a baixar cap al sud en direcció a la bretxa Latour, ja que l'estada al cim amb el vent fred no és gaire agradable. Després d'uns metres de sender suau per la carena sud del Balaitús cal fer un llarg flanqueig fins una agulla que hi ha abans de la bretxa Latour. Pugem dalt l'agulla on trobem preparat el primer ràpel. La canal és estreta i molt vertical i els 5 ràpels preparats d'uns 15m cadascun, faciliten enormement la baixada. Després dels 3 primers ràpels aprofitem les clavilles per muntar un ràpel addicional intermedi que facilita més el descens. El darrer ràpel ens deixa damunt la neu quan veiem els primers pirineistes que pugen des de Respomuso. Ens deixem lliscar per la neu fins arribar a les roques de la Vuelta Barrada on parem per treure'ns la roba ja que el vent ha encalmat, i el sol comença a picar de valent.

Tot l'entorn és fred i sobri. Roca clara per tot arreu. Només les darreres clapes de neu de la temporada trenquen una mica aquest monòton paisatge. Al davant tenim els Infiernos i per sota alguns prats verds. Baixem sempre cap al sud seguint el sender que a vegades esdevé perdedor per excés de fites. Cal baixar sempre més a prop de l'aresta Le Bondidier que no pas del profund barranc de Respomuso. Arribant al final de la cresta, a l'alçada de la Combe Vallot cal desgrimpar uns metres pes prosseguir baixant sense problemes fins al refugi de Respomuso (2208m). Abans del refugi girem a la nostra dreta, cap a l'oest per agafar el GR-11 que baixa resseguint el riu Aguas Limpas. Rodegem el gran embassament de Respomuso que té les aigües d'un profund color blau fosc que contrasta amb alguns pins atrevits que hi viuen al voltant. Arribant a l'alçada de la presa, el camí comença a baixar sense pausa entrant de mica en mica al bonic bosc de fulla caduca que vesteix la part inferior de la vall de Aguas Limpias. El camí de baixada es fa llarg, tant el tram inicial que baixa cap a l'oest fins al barranc d'Arriel, com la resta que baixa cap al sud fins a l'embassament de La Sarra.

Una remullada a les aigües gèlides de l'embassament de La Sarra ens canvia la cara de cansats que fem, i ens refà una mica de l'esforç realitzat.

Jordi Pons Corbella, agost de 2008

Mapa:

Inici | Titular | Pano 360º | Fitxa | Fotos | Accés | Descripció | Mapa

cc 2002 - | LaMuntanya@gmail.com | www.LaMuntanya.com